Teatre-fòrum a l'escola Joaquim Blume:"Ponts per a la relació família-escola, una cooperació possible"

Teatre-Fòrum, Cía Teatre del Buit

El dia 21 de novembre es van presentar a l'escola Joaquim Blume un Teatre-Fòrum a càrrec de la Companyia Teatre del Buit. Hi van participar una quinzena de persones entre mestres i pares. Es tracta d'una iniciativa que pretén reflexionar sobre les relacions que s'estableixen entre l'escola i les famílies, els educadors i els alumnes, el personal tècnic i de suport, les diferents administracions, l'AMPA, etc... 

L'activitat ha consistit en una representació d'uns quaranta minuts, en la qual els dos protagonistes recorden situacions viscudes a l'escola: les espectatives dels pares, les pors dels alumnes, les vivències dels mestres... I en acabar, moments per a la reflexió amb una pregunta clau: "què podem fer nosaltres per crear ponts d'entesa entre les famílies i l'escola?"

Cada família, cada mestre, cada persona, té punts de vista diferents, mirades diferents sobre allò que l'envolta. I, es clar, també sobre l'escola. I per facilitar l'entesa cal incloure totes aquestes mirades i maneres de fer. Com? Necessitem vies de comunicació, temps per parlar i confiança.

Els pares han de tenir total confiança en els mestres i els mestres confiança plena en la tasca dels pares. És important que cadascú ocupi un lloc, tingui clar quin és i se li respecti. Això dona seguretat a les persones.

L'escola ha de crear vies per integrar a totes les famílies, ha d'evitar l'exclusió per motius de comportament, llengua, costums... I les famílies han de tenir una actitud respectuosa cap a l'escola i els mestres. Perquè els nens sempre són lleials a les seves famílies. I la seva actitud depèn molt del què vegin a casa. Si la relació escola-família no és bona, l'alumne no nota. I llavors se'n resent l'aprenentatge.

I respecte als medis per aconseguir-ho. Ja sabem que l'actual crisi ens ha suposat perdre molts recursos, sobretot els econòmics. Però l'actitud ha de ser positiva. Construïr amb el que tinguem a ma.  Hi ha molta diferència entre aquesta actitud: "cada cop tenim menys, és el què hi ha...."  i  aquesta altra:  "què tenim? I amb això què podem fer? Doncs, fem-ho!"